Per a això va remarcar la necessitat d’una acció global política per la sostenibilitat. Va comentar que les iniciatives parcials són necessàries, però cal un ampli i potent moviment verd que avance en el camí de la sostenibilitat. Raül Romeva europarlamentari del Grup Verd Europeu, va ressaltar que la cimera de Compenhague havia d’arribar a l’acord vinculant de posar mesures dràstiques per limitar l’escalfament global a 2 graus. I que la factura de revertir el procés d’escalfament global l’hem d’assumir els països desenvolupats, que som els qui l’hem provocat, amb el lideratge europeu. D’altra banda, va insistir en la necessitat de canviar les polítiques de transport, en les quals cal incloure el transport aeri perquè reduïsca també emissions, no més autopistes, construcció eficient d’edificis (responsables del 40% de les emissions). Va ressaltar que en aquest tema la Unió Europea ha perdut una oportunitat important de reduir emissions perquè ha aprovat una directiva que obligarà a la construcció eficient dels nous edificis a partir de 2018, però no a les reformes dels edificis actuals. Per la seua banda, Vicent Torres, consultor ambiental i professor de la UPV, va ressaltar que qualsevol canvi micro ens situarà en millors condicions per a aguantar millor la situació de deteriorament ambiental que es preveu que vaja produint-se, ja que ni les polítiques dels països ni les actituds personals sembla que vagen a canviar tant com la situació ambiental necessita. Va fer una anàlisi de la llei d’economia sostenible del govern central en la qual es continua preveient la construcció de nombroses infraestructures per al transport privat. Va ressaltar la gran incoherència de les polítiques del govern central. D’altra banda, també va apuntar que la construcció d’infraestructures per al transport privat és una manera de transferir recursos públics a mans privades. Frederic Ximeno, membre d’Iniciativa per Catalunya Verds i director general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, va fer una panoràmica de la situació ambiental catalana, en la qual va destacar el gran augment de la urbanització difusa de baixa densitat que ha suposat un increment de la mobilitat privada i per tant un gran augment de les emissions, i una gran ocupació de sòl. Va informar que la Generalitat catalana ha fet un pla de mitigació d’emissions. El director general de Mobilitat del Govern de les Illes Balears va destacar que quan l’esquerra va guanyar les eleccions autonòmiques, l’ús del transport públic s’havia reduït al 8%. Va atribuir la victòria de l’esquerra en una societat tan tradicional com la de les Illes al fet que la població s’havia anat sensibilitzant a les conseqüències negatives del desenvolupisme, que havia generat un rebuig i un desig de canvi. Va explicar que el govern balear s’havia proposat canviar els modes de transport per donar més pes al transport públic. Algunes mesures que havien posat en marxa van ser la integració tarifària i la reducció de tarifes. Va posar l’exemple d’alguns trajectes de Palma a pobles de la seua àrea metropolitana que havien passat de costar 10 euros (a/t) a 2.40 euros. A més, va apuntar que estan electrificant la xarxa per augmentar la velocitat dels convois i també l’estan ampliant utilitzant antics corredors ferroviaris i busos llançadora, entre altres. Pel que fa a la bici, han organitzat serveis de préstecs de bicis als usuaris del transport públic. Per últim, Ricardo Almenar, prestigiós consultor ambiental, va destacar com des dels anys 1985 fins al 2005 havia augmentat l’esperança de vida al País Valencià 5 anys, i la riquesa havia pujat un 50%, però que per a aconseguir això havia pujat un 150% el consum d’energia, un 100% la generació de residus, un 250% la compra de ciment, etc., la qual cosa vol dir que eixos avanços es van realitzar amb un ús de recursos i energia molt ineficient i, per tan, completament insostenible. D’altra banda, Almenar va plantejar que semblava que les societats humanes només reaccionen davant de crisis profundes. En la situació actual, fa temps que hauríem d’haver pres mesures, però la tendència humana és bastant acomodatícia i cal que hi haja problemes molt més evidents perquè les societats es decidisquen a actuar. Sobre què hauríem de fer en l’etapa actual, va apuntar que hauríem de dissenyar una economia post-expansió en la qual ens plantegem que si volem un món més igualitari, això ha de fer-se en un món limitat: “un altre món és possible, però en una mateixa terra”. Per a Almenar, el canvi més necessari és el canvi de mentalitat. També va donar algunes dades de les quals hem extret les més destacables, com que entre 1975 i 2005 s’ha construït tant al País Valencià com en tota la història, des de la mateixa prehistòria, o que l’increment de l’AVE costa el mateix que totes les intraestructures ambientals pagades per l’estat.
Després de les intervencions va produir-se un debat molt interessant, i abans de cloure els intervinents van destacar la importància de realitzar jornades com aquesta més sovint perquè són un element de reflexió i de connexió necessària per a l’esquerra ecosocialista en els territoris de l’arc mediterrani de parla catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada