Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris articles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris articles. Mostrar tots els missatges

dimarts, 30 de març del 2010

HAGO 1 Y CUENTO 20

Lorenzo “VIU” en el país de las maravillas

Estimada lectora, estimado lector,

La revista que estás leyendo no es el boletín del PP, aunque lo parezca. En esta revista podrás leer que hay proyectos avanzados cuando en realidad o no han comenzado o están en fase incipiente. Y no encontrarás información de otros porque están paralizados y de ellos nada se dice.
No es ético editar un boletín electoral pagado por el pueblo de Paterna
El objetivo: dar una imagen de una Paterna que dista mucho de ser la que conocemos y donde vivimos. Nos vamos acercando a las elecciones, y parece que todo vale, pero todo no vale. Desde Compromís creemos que no es ético editar un boletín de propaganda de corte electoral pagada por el pueblo de Paterna. El colmo del atrevimiento es efectuar un balance 2007-2009 hecho por ellos mismos, lleno de autosuficiencia y autobombo.
"No nos gustan las verdades a medias y el PP de Paterna se está aficionando a ellas"
Y para muestra, algunos ejemplos: se habla del plan para los autónomos y parados, pero nada se dice de la ínfima dotación para la renta garantizada de ciudadanía, con más de 200 solicitudes y cuyo presupuesto solo llega para 32. Nos dicen que Paterna destina el 0,7 del presupuesto a solidaridad, cuando no es así; nos hablan del cheque bebé, pero aún no se ha dado a ninguna familia; hablan de los presupuestos participativos pero callan todas las inversiones en los barrios que aún están por hacer y que generarian puestos de trabajo... No nos parece bien. Creemos que para ilusionar a la ciudadanía hay que decir las cosas como son y pedir su apoyo para ir avanzando. No nos gustan las verdades a medias. Y el Partido Popular de Paterna se está aficionando a ellas. La verdad es que tienen buenos maestros en la Generalitat.

No a la jubilació als 67 anys!

Des de Compromís instem el govern espanyol a no allargar la jubilació als 67 anys, ja que suposa una agressió a un dret laboral bàsic. La situació del sistema de pensions actual es positiva, ja que els excedents del fons de Reserva de la Seguretat Social arribaran prompte als 62.000 milions d’euros.

El retard en l’edat de jubilació suposaria allargar més l’entrada dels joves al mercat de treball
Però, a més, el retard en la jubilació suposaria allargar més l’entrada dels joves al mercat de treball. Recordem que l'índex de joves que no troben treball i tenen menys de 25 anys és del 43,8%. La taxa de desocupació juvenil espanyola és la més alta de la UE i dobla la mitjana europea (21,4%). Per això és urgent que la gent jove treballe i contribuïsca també a omplir les arques de la Seguretat Social. Cal centrar els esforços en estimular la creació de treball, així farem més sostenible el sistema de pensions: contribuint tots.

Coalició Compromís: estem d’enhorabona

Compromís per Paterna acostumem a felicitar des d’aquesta finestra les persones o entitats locals que col·laboren en millorar la convivència en el nostre poble. Sense voler ser pretensiosos, ara ens agradaria felicitar-nos i anunciar a tota la ciutadania la nostra candidatura unitària i conjunta.

La COALICIÓ COMPROMÍS és ja una realitat a Paterna i a la resta del País Valencià: un pacte sòlid i ple d’il·lusió per regenerar la política des de l’esquerra, l’ecologisme i el valencianisme. Un camí coherent que ja iniciàrem fa anys els partits que treballem units en esta coalició: el Bloc, Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds EE.
"La COALICIÓ COMPROMÍS és ja una realitat a Paterna i a la resta del País Valencià"
Som la garantia d'un canvi valencià en profunditat, que evitarà caure en el bipartidisme i que serà clau en el nou parlament. Volem que entre totes i tots conquistem el tercer espai polític del País Valencià, des de l’esquerra positiva, el valencianisme i l’ecologisme.

ENHORABONA!!

dimarts, 23 de març del 2010

DEUDA HISTORICA

...

Per Enric Morera

S'han acabat les falles. S'enceta la primavera amb pluja a la ciutat de València. Tot i el canvi d'estacions continuen les velles pràctiques. El PSOE fa del pressupost general de l'Estat la seua finca particular. Si suprimim la sigla del PSOE i posem la del PP i l'apliquem al País Valencià serà el mateix. Ara bé els socialistes cuiden la seua finca andalusa. Sembla que han tornat a liquidar la "deuda histórica" ara pels danys del temporal i les inundacions (el nostre poble espera per les inundacions a La Marina Alta) i fins i tot s'ha reduït el nombre de peonades (de 35 a 20) per a accedir el subsidi agrari. Vaja, tot un exemple de polítiques del vot captiu. Hem passat del señorito andaluz al compañero socialista. L'ascensor social no funciona. Ací el PP fa el mateix amb els seu amics. Política de família? No ho sé però el pressupost valencià (en fallida tècnica) és una autèntic pessebre per a coneguts i saludats del PP. Dues sigles, les mateixes pràctiques... com les podríem qualificar?

Si no teníem prou amb les frivolitats del President del Govern, ens "regalen", com qui no vol la cosa, amb la llei de censura d'internet. L'embolcall té un títol rimbombant: "Ley de Ecomomia sostenible". Com he llegit al "facebook", l'únic sostenible amb els socialistes serà l'SGAE, que guanya diners fins i tot dels perruquers. Això sí, sols es preocupen pels creadors de l'imperi castellà.

Tenim un Governants incompetents i de baix nivell. Ells representen el SISTEMA que ha dut el poble valencià al límit. Només cal fer un breu repàs a la situació econòmica, social, ambiental, cultural i constatar l'amplitud de la tragèdia. I ara tots dos competint per afavorir a la gran banca i els poderosos. Un, campió de la frivolitat i l'altre fugint de la realitat. Que si brotes verdes que si serem els primers en eixir de la crisi... i mentre a pujar l'IVA a tot el món i reduir els
drets socials. La situació és molt dolenta i sembla que no ha tocat fons. No hi ha confiança amb les governants ni amb les seues accions de govern. Ara més que mai cal rigor i treball. Sentit comú per a oferir alternatives raonables. Solucions pràctiques per a eixir de la crisi.

Des del BLOC i la nostra Coalició Compromís som els únics que podem parlar amb claredat i contundència. Som una oferta pròpia, d'ací, sense subordinacions ni hipoteques centralistes. Podem, per tant, exigir i reclamar amb major llibertat. Quin embolic s'han fet amb l'alliberament de l'AP7. Nosaltres som els únics que podem denunciar sense victimisme ni hipocresia la marginació econòmica del Govern Central. Per altra banda som l'alternativa a les polítiques del Partit Popular. El PSOE les imita mireu la nova posició sobre el Xúquer). De fet, Zapatero és a hores d'ara el millor actiu electoral del PP valencià. Ja voreu la reacció sobre la discriminació que patim respecte a Andalusia. Ells però callaren quan manava Aznar. Son part d'un mateix sistema. No suposen ni canvi ni alternativa. De fet, com em comentava un amic anit a Catarroja en la inauguració de la nova seu local, "el PSOE valencià ho va posar molt fàcil al PP". El PP no ha fet més que continuar amb el camí encetat per PSOE... i pel que veiem no representen cap opció de millora.
Nosaltres som l'alternativa al sistema del PPSOE. Un canvi a favor del País i la seua gent.

I sembla que anem pel bon camí. Han passat de la pressió sobre el vot útil a llançar acusacions sobre una pinça. I a mi personalment m'agrades les pinces per a estendre la roba rentada de tota la brutícia i corrupció.

dimarts, 15 de desembre del 2009

... de dona a dona, de mare a mare

Largos días junto a tu pueblo, al lado de quienes continuan padeciendo, desprecio y vejaciones, por parte de un gobierno y sus secuaces.

Existen muchos intereses, que no saben dónde catalogarte, relacionandote con causas políticas, con nombre y apellidos, porque se les queda grande aceptar QUE UNA MUJER ESTE DISPUESTA A LLEGAR HASTA EL FINAL EN DEFENSA DE LOS DERECHOS HUMANOS.

Incluso se atreven a hablar de tu familia, de tus hijos

CASI TODOS OPINAN Y TE JUZGAN.

He tenido el orgullo de compartir contigo unas horas .Te conocia por alguna visita a Valencia, y noticias aisladas pero no había podido sentir tu paz interior, el tacto de tu piel, esa tierna mirada repleta de complicidad. Esa sonrisa y ese esfuerzo recibiendo a todos cuantos hemos pasado por tu lado.A veces por “cortesia”, desde tu inignaciónón

Desde la libertad a la que has dedicado tu vida, tu lucidez y tu ternura, tomarás la decisión que creas y será la acertada.

La primera vez que viaje a los campamentos de refugiados ,otoño de 1.997, una mujer recordaba una frase de un libro que resumia "...diles a las madres de tu pais, en que condiciones estamos criando a nuestros hijos, ninguna madre abandona a otra madre..."

Cuando viaje a El Aaiún, sólo pude intuir lo que allí estába pasando, intenté transmitir lo que ví, y LO QUE NO PUDE VER, lo que vi, que no Hoy desde la opulencia, desde la libertad y ésta gran responsabilidad que me creas, siento indignación y rabia, algo que a ti no te gusta.

Tras muchos días he roto en un llanto casi sofocante, ese que no se entiende...

Cuando me despedí de ti, sin quererme marchar, no quise decirte nada estábas descansando, te acaricie por encima de la manta Volviste la cabeza sonreiste mientras te lanzaba un beso con los dedos.

No tenia sentido ni marcharme ni quedarme... mi vida aqui continua ,
el trabajo y mi compromiso diario.

Hoy quieren hacer caer sobre ti el riesgo en las relaciones diplómaticas HAS PASADO A SER IMPORTANTE, PRETENDEN QUE SEAS EL VERDUGO EN VEZ DEL EJECUTADO.

La gran miseria de una parte del ser humano, esa contra la que tu luchas y a la que has dedicado tu vida.

La lección que nos está dando esta gran mujer, ESTA POR ENCIMA DE TODO Y DE TODOS. CONTRIBUYE A QUE NUESTRO MUNDO SEA UN POCO MEJOR, MÁS DIGNO.

Recibe un tierno saludo, una muestra de solidaridad, ese grano de arena de TU GRAN DESIERTO.

AHORA ENTIENDO QUE VIVIR EN LIBERTAD ES VIVIR EN SOLEDAD.

LOLES RIPOLL, mujer, madre, cooperante…

dimarts, 1 de desembre del 2009

Jornades de sostenibilitat

Per a això va remarcar la necessitat d’una acció global política per la sostenibilitat. Va comentar que les iniciatives parcials són necessàries, però cal un ampli i potent moviment verd que avance en el camí de la sostenibilitat. Raül Romeva europarlamentari del Grup Verd Europeu, va ressaltar que la cimera de Compenhague havia d’arribar a l’acord vinculant de posar mesures dràstiques per limitar l’escalfament global a 2 graus. I que la factura de revertir el procés d’escalfament global l’hem d’assumir els països desenvolupats, que som els qui l’hem provocat, amb el lideratge europeu. D’altra banda, va insistir en la necessitat de canviar les polítiques de transport, en les quals cal incloure el transport aeri perquè reduïsca també emissions, no més autopistes, construcció eficient d’edificis (responsables del 40% de les emissions). Va ressaltar que en aquest tema la Unió Europea ha perdut una oportunitat important de reduir emissions perquè ha aprovat una directiva que obligarà a la construcció eficient dels nous edificis a partir de 2018, però no a les reformes dels edificis actuals. Per la seua banda, Vicent Torres, consultor ambiental i professor de la UPV, va ressaltar que qualsevol canvi micro ens situarà en millors condicions per a aguantar millor la situació de deteriorament ambiental que es preveu que vaja produint-se, ja que ni les polítiques dels països ni les actituds personals sembla que vagen a canviar tant com la situació ambiental necessita. Va fer una anàlisi de la llei d’economia sostenible del govern central en la qual es continua preveient la construcció de nombroses infraestructures per al transport privat. Va ressaltar la gran incoherència de les polítiques del govern central. D’altra banda, també va apuntar que la construcció d’infraestructures per al transport privat és una manera de transferir recursos públics a mans privades. Frederic Ximeno, membre d’Iniciativa per Catalunya Verds i director general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, va fer una panoràmica de la situació ambiental catalana, en la qual va destacar el gran augment de la urbanització difusa de baixa densitat que ha suposat un increment de la mobilitat privada i per tant un gran augment de les emissions, i una gran ocupació de sòl. Va informar que la Generalitat catalana ha fet un pla de mitigació d’emissions. El director general de Mobilitat del Govern de les Illes Balears va destacar que quan l’esquerra va guanyar les eleccions autonòmiques, l’ús del transport públic s’havia reduït al 8%. Va atribuir la victòria de l’esquerra en una societat tan tradicional com la de les Illes al fet que la població s’havia anat sensibilitzant a les conseqüències negatives del desenvolupisme, que havia generat un rebuig i un desig de canvi. Va explicar que el govern balear s’havia proposat canviar els modes de transport per donar més pes al transport públic. Algunes mesures que havien posat en marxa van ser la integració tarifària i la reducció de tarifes. Va posar l’exemple d’alguns trajectes de Palma a pobles de la seua àrea metropolitana que havien passat de costar 10 euros (a/t) a 2.40 euros. A més, va apuntar que estan electrificant la xarxa per augmentar la velocitat dels convois i també l’estan ampliant utilitzant antics corredors ferroviaris i busos llançadora, entre altres. Pel que fa a la bici, han organitzat serveis de préstecs de bicis als usuaris del transport públic. Per últim, Ricardo Almenar, prestigiós consultor ambiental, va destacar com des dels anys 1985 fins al 2005 havia augmentat l’esperança de vida al País Valencià 5 anys, i la riquesa havia pujat un 50%, però que per a aconseguir això havia pujat un 150% el consum d’energia, un 100% la generació de residus, un 250% la compra de ciment, etc., la qual cosa vol dir que eixos avanços es van realitzar amb un ús de recursos i energia molt ineficient i, per tan, completament insostenible. D’altra banda, Almenar va plantejar que semblava que les societats humanes només reaccionen davant de crisis profundes. En la situació actual, fa temps que hauríem d’haver pres mesures, però la tendència humana és bastant acomodatícia i cal que hi haja problemes molt més evidents perquè les societats es decidisquen a actuar. Sobre què hauríem de fer en l’etapa actual, va apuntar que hauríem de dissenyar una economia post-expansió en la qual ens plantegem que si volem un món més igualitari, això ha de fer-se en un món limitat: “un altre món és possible, però en una mateixa terra”. Per a Almenar, el canvi més necessari és el canvi de mentalitat. També va donar algunes dades de les quals hem extret les més destacables, com que entre 1975 i 2005 s’ha construït tant al País Valencià com en tota la història, des de la mateixa prehistòria, o que l’increment de l’AVE costa el mateix que totes les intraestructures ambientals pagades per l’estat.

Després de les intervencions va produir-se un debat molt interessant, i abans de cloure els intervinents van destacar la importància de realitzar jornades com aquesta més sovint perquè són un element de reflexió i de connexió necessària per a l’esquerra ecosocialista en els territoris de l’arc mediterrani de parla catalana.

dimarts, 24 de novembre del 2009

Article de Juan Cruz

Ésta de Alcorcón es muy suculenta porque apela a todas las ecuaciones posibles y a todos los refranes imaginables. El chico ganó, el grande perdió (como cantan Los Sabandeños). El Alcorcón se ha convertido en un símbolo que previene a los que Alfredo Di Stefano llama agrandaos. Los que se creen más grandes que otros simplemente porque son más fuertes o porque se creen indestructibles.

Todo Vitautas tiene su Landsberguis, o todo político tiene su Alcorcón.

¿Ya tiene su Alcorcón Camps? Tiene su Ferrari. Debe tener un ego bien agrandao, que diría la saeta rubia, porque en medio del lodazal en el que metió sus trajes y sus trajines fue capaz de dilapidar la prudencia yendo una tarde a las carreras. Hay políticos que no sobreviven a una foto, o a unos trajes, pero éste flota en medio de un vapor que él mismo estimula. Ahora se ha sabido, porque todos los días se sabe algo nuevo de este hombre, que Camps va a los sitios rodeado de una muchedumbre que lo aclama, gritándole, ¡presidente, presidente!

Puede haber varias hipótesis sobre la pertinencia de ese gesto coral. Y una de ellas, la que a mí se me ocurre, es que quizá esa gente le grita ¡presidente! para recordarle que lo es todavía.

Un chico se lo recordó el otro día, caminando por Valencia: usted es presidente, pero actúa bajo sospecha. A Camps no le gustó eso, y llamó a capítulo al muchacho. Dímelo a la cara. Antes había recolectado una metáfora macabra, la metáfora de las cunetas. Oltra fue más sutil, menos hiriente, pero él habrá ido a ver las crónicas de fútbol para averiguar qué demonios significa que alguien le advierta sobre su próximo Alcorcón.

dilluns, 23 de novembre del 2009

Los verdaderos piratas

Pero las desgracias no terminan ahí. Aprovechando el desgobierno, una multitud de barcos de pesca empezó a faenar en las aguas frente al país, incluidas sus aguas territoriales. En 2005 se calculó que pescaron allí unos 800 barcos de distintos países, muchos de ellos europeos y, más específicamente, españoles. Se estima que los ingresos generados durante un año por esta pesca extranjera ilegal ascendía a 450 millones de dólares. El resultado fue la rápida disminución de unas reservas pesqueras que eran el principal recurso para las comunidades de pescadores del país, catalogado como uno de los más pobres del mundo.

Un reportaje de Al Yazira informa de que grupos de somalíes trataron de constituir un cuerpo autodenominado “Guardacostas Voluntarios de Somalia”, reuniendo dinero con el que pagar a la empresa estadounidense Hart Security, que se dedica a entrenar y formar luchadores y mercenarios por todo el mundo –y que, años más tarde, ha actuado como mediadora para el cobro de rescates en aquellas mismas aguas: ¡negocio redondo!.

Al parecer, hubo intentos de esos guardacostas voluntarios de negociar con los buques de pesca extranjeros para que dejaran de faenar o pagaran un impuesto para seguir haciéndolo, intentos que resultaron fallidos. El desenlace final fue lo que hoy se califica como piratería somalí. En un país plagado de armas, desgarrado por bandas rivales y sometido a una situación económica desesperada, un desenlace así no debería sorprender. A la vista de lo anterior es legítimo preguntarse: ¿quiénes son, en esta historia, los verdaderos piratas?

Hay en España quien propone que los atuneros españoles (que son sobre todo vascos) lleven militares a bordo para disuadir a los piratas. En el Parlamento vasco, los votos del PP y el PNV han hecho posible el pasado 8 de octubre aprobar una moción en esta línea. El Congreso ya lo había descartado meses antes arguyendo que la legislación española no lo permite. Francia sí lo permite, y hace tiempo que en el Índico los barcos de pesca franceses llevan militares a bordo. Pero esta diferencia es de detalle: ambos países lograron que el 10 de diciembre de 2008 los ministros de Defensa de la Unión Europea aprobaran la llamada Operación Atalanta contra la piratería somalí, y que se diera luz verde al envío de entre 6 y 10 buques de guerra para “garantizar la seguridad” en el golfo de Adén con el mandato de vigilar las costas de Somalia, “incluidas sus aguas territoriales”.

Estos hechos muestran que el colonialismo no sólo no ha muerto, sino que está tomando nuevos bríos. Y un nuevo aspecto marcado por la crisis de recursos naturales, en este caso la pesca. Las flotas pesqueras de los países ricos, compuestas por buques con capacidad para moverse por todos los mares del mundo, esquilman un caladero tras otro: son las principales culpables de la sobrepesca que desde hace años viene destruyendo la capacidad de regeneración de las especies marinas y preparando un colapso de las capturas a escala mundial. Las primeras perjudicadas son las poblaciones de los países pobres que dependen de la pesca local: ellas carecen de flotas potentes para pescar lejos de sus costas. El caso somalí es uno de los más sangrantes por las circunstancias políticas internas, pero no es el único. España está recuperando sus blasones imperiales contribuyendo a empobrecer a uno de los países más pobres del mundo. Al hacerlo no sólo comete una injusticia, sino que practica una política sin futuro también para sus habitantes. Porque cuando ya no haya caladeros por explotar en ningún rincón del mundo, ¿qué harán nuestros marineros y pescadores?

Es una indignidad aprovecharse de un país desangrado por una guerra civil y luego mandar a los soldados a defender una causa indefendible que no hace más que profundizar la tragedia de ese pueblo. Y si se uiere mirar desde otra óica, ¿cuánto nos cuesta mantener la dotación de dos buques e guerra, un avión y 395 efectivos de la Marina española que tenemos destacados en la zona?

El caso tiene su moraleja. Un país desarrollado como España no debe, tras agotar sus propios recursos pesqueros, expandirse por los mares del mundo privando a otras poblaciones más pobres de sus medios de subsistencia, porque agrava la situación de esas poblaciones y las empuja a una resistencia que desemboca en aventuras violentas y salidas militares. La solución hay que buscarla en casa, adaptándose a unos ecosistemas dañados y gestionándolos mejor (por ejemplo, con la piscicultura como alternativa a la pesca), y adoptando medidas previsoras para que nadie se quede sin trabajo y sin fuente de ingresos. Es inquietante que se esté haciendo exactamente lo contrario:optar por la huida hacia delante y por un neoimperialismo ecológico reforzado militarmente que sólo puede redundar en un empeoramiento de la situación.