DISCURS DE PRESSUPOSTOS 2010

(INVERSIONS DE 2009)

Compromís per Paterna no podem començar a parlar del pressupost de 2010 sense dir a tots els presents què ha passat amb les inversions de 2009. Perquè ens pot il·lustrar del que pot tornar a passar en 2010. L’any passat, senyora Álvaro, els vam dir que les fonts d’ingressos per a inversions eren bastant insegures, i els vam citar l’informe de l’interventor que ho corroborava. Resulta que teníem raó perquè en tot 2009 no es van ingressar els 5 milions i mig del PAI de les monges ni altres 3 milions d’altres recursos urbanístics que no s’han venut. Un total de 8 milions i mig d’euros que no s’han ingressat. Conclusió: en 2009 no s’han executat la major part de les inversions. Però en comptes d’explicar clarament la situació, en comptes de dir: miren vostés: no hem tingut ingressos suficients i no hem pogut començar el centre juvenil de Terramelar, ni hem pogut remodelar el parc d’Alborgí, ni hem pogut començar el parc de la Canyada, etc., etc., vostés explicaven que estaven fets els projectes i que pròximament s’executarien. Tot menys dir la veritat: i és que no hi havia diners per a començar les obres. Què haguera costat dir la veritat i admetre que al no ingressar els recursos urbanístics previstos no havien pogut executar les inversions? Senyora Álvaro, reconéixer els errors és molt millor que no dir la veritat. I això és el que vostés han fet amb les inversions de 2009.

(INGRESSOS)

Ara ens presenten el pressupost de 2010, i en el capítol d’ingressos tornen a aparéixer les empreses mixtes: 4 milions d’euros, però a més amb els 2.639.537 euros de les primes d’emissió de les accions d’estes empreses. Han sigut capaços de pressupostar fins a l’últim euro per a quadrar el pressupost, unes primes que haurien de ser de 1.800.000 euros i que no sabem d’on es trauen la resta. Amb estos ingressos, 6.700.000 euros, volen acabar de cobrir l’estructura de gastos corrents actual. Suposem que han llegit l’informe de l’interventor, que literalment diu “hay que valorar el fuerte riesgo que presenta en cuanto a la financiación de los gastos ordinarios los conceptos [...] previstos por la aportación de las empresas mixtas y la prima de emisión de las acciones de las empresas mixtas, no existiendo ningún estudio ni documento que justifique que serán los importes ofertados por las empresas concurrentes”. En definitiva, ací el que s’està posant de manifest és que vostés volen utilitzar els ingressos de les empreses mixtes, que estan totalment en l’aire, per al funcionament ordinari de l’ajuntament. Per a Compromís és una gran insensatesa, més encara, una temeritat. Perquè l’any passat ja no ingressaren este diners, i no està clar que vaja a haver-hi empreses interessades en participar.

Hi ha uns altres ingressos que possiblement sí que entraran, i són els del Pla E del govern central per a 2010: 1.337.000 euros que sí que ajudaran a pagar gastos. Però també són ingressos per a una sola vegada. Per això, l’interventor els torna a dir: “advertimos de la possible insuficiencia de ingresos en ejercicios futuros para financiar la estructura de gastos corrientes actual”. Això vol dir: amb 8 milions menys, en el 2011 se’ns cau el pressupost a terra. Són els comptes del gran capitán. A més, l’interventor els va recomanar “unas medidas, y no han hecho caso sino que han hecho lo contrario” en les seues paraules.

De fet, senyor Agustí, l’altre dia vosté mateix, en el Consell de Participació Ciutadana també va dir “parece que se podrán atender los compromisos”, i que “hacemos milagros”. Ací li diem que en Compromís no confiem en els miracles, i que el “parece”, si vol aplique-ho en la seua economia domèstica, però no en els comptes de l’ajuntament. Ací les coses han d’estar clares, no han de ser meres possibilitats.

Vull destacar en el capítol de gastos els de neteja viària. Quan vostés entraren en el govern municipal prometeren una renegociació del contracte amb FCC i vosté senyora Álvaro va ratificar en el ple dels pressupostos de 2009 que anava a renegociar el contracte. I el que tenim ara és un tinent d’alcalde expulsat, un augment de la partida per actualització de preus i una ampliació de serveis via GESPA de mig milió d’euros. O siga, que no han renegociat el contracte, paguem molt més per la neteja viària, i tot això no està servint perquè Paterna estiga més neta,



(INVERSIONS)

I les inversions de 2010? Vostés no escarmenten. Si després del que ha passat amb el PAI de les monges, que no ingressàrem els diners perquè elles no trobaren comprador, continuen confiant en ingressar 9 milions d’euros de la venda de recursos urbanístics és que no tenen els peus en terra. Vostés saben que ara és pràcticament impossible vendre’ls i convertir-los en diners per a inversions perquè el mercat immobiliari està parat. I encara així continuen fent unes previsions que, igual que l’any passat, no es compliran. Unes previsions irreals. Què els fa por? Dir la veritat? Però si la gent ja sap que la situació econòmica és difícil! La ciutadania preferix saber la veritat que desesperar-se perquè les inversions previstes després no s’executen! Vostés han fet unes previsions com si no existira la crisi immobiliària, com si estiguérem en el 2006! I així no es governa un ajuntament, i menys d’un municipi tan gran com Paterna! Haurien d’haver reduït les previsions d’inversions i explicar a la ciutadania la veritat, i és que la situació econòmica no permetrà fer tantes inversions. Ni més ni menys. Compromís volem inversions reals i no virtuals, i amb el que volen fer ens estem arriscant a no executar la major part de les inversions que es prevegen, igual que ha passat en 2009, per falta d’ingressos de recursos urbanístics. Senyor alcalde: fa la sensació que té por de dir la veritat. És com si vosté pensara que la seua popularitat baixarà si diu a la gent la veritat. Això em recorda un cas que vaig conéixer d’un amic que es va quedar sense treball i no ho va dir a la seua filla i al seu fill. Se n’anava de matí a buscar treball com si se n’anara a treballar, i a més els prometia que comprarien una televisió nova, i no la compraven, i un sofà nou, i tampoc el compraven, i un dia el fill i la filla es van adonar que el pare els havia estat enganyant i, evidentment, li tiraren en cara el que havia estat fent i que, a més, els havia tractat com uns xiquets xicotets, incapaços d’assumir la nova realitat de la família. Senyor alcalde: vosté em recorda molt este senyor.

La sort que tindrem l’any que ve és que tindrem vora 4 milions d’euros del nou Pla E del govern central per a inversions, que seran les que realment s’executaran.

Hi ha dos qüestions més que ens han cridat l’atenció en este pressupost: una és la comptabilitat de la GESPA. Resulta que vostés no han fet una comparativa dels pressupostos de les encomandes de serveis, uno a uno, que actualment ha assumit la GESPA respecte del model anterior, quan gestionava estos serveis l’Ajuntament a través d’adjudicacions a empreses privades. I no podem saber si hi ha estalvi, ni quant d’estalvi amb el nou model. I no és que no ho sapiguem nosaltres, és que no ho saben ni vostés mateixos, i això és més greu. Nosaltres votàrem a favor de la creació de la GESPA, perquè volíem que millorara la situació laboral de la gent que estava treballant per a empreses privades, i també perquè amb l’excedent empresarial l’ajuntament tinguera diners per a assumir més serveis. Però en el projecte de pressupostos no especifiquen quant costava abans cada servei que ha assumit ara la GESPA. Això ens està dificultant molt la tasca de control que hem de fer com a oposició, i segur que si no canvien el sistema, les dificultats augmentaran si creen les empreses mixtes, tal com passa actualment amb les societats creades per la Generalitat Valenciana. Per tant els demanem que detallen servei a servei el cost amb el sistema anterior i el pressupost amb l’actual GESPA, i també especificant els serveis de nova creació. És l’única manera de comparar i de saber en què hi ha hagut estalvi i per quin import.

Per últim, volem parlar del deute, el deute públic que, segons vostés, ha passat de 5 milions i mig a 3 milions. Recorde que el senyor alcalde va eixir en un titular de premsa dient que havia reduït el deute. Senyor Agustí, vosté sap que el deute no s’ha reduït, que continua estant ahí, el que passa és que l’han refinançat i els primers anys són de carència, però després caldrà pagar els interessos de tot, també de l’acumulat. El negoci dels bancs és prestar diners, i no els importa si estem 3, 4 o 5 anys sense pagar: més pagarem després. Per tant, senyor alcalde, vosté no hauria d’haver anat a ningun lloc a dir que havia reduït el deute, perquè no era veritat. El deute és el mateix, però pagarem més tard.
En resum, ens han presentat un pressupost irreal i temerari. Els gastos corrents pensen cobrir-los amb els diners hipotètics de les empreses mixtes, que l’any passat ja no s’ingressaren. Han previst unes inversions milionàries que pensen executar venent sòl municipal dels paterners i paterneres, la majoria del qual no s’ingressarà pel paró immobiliari. A més, no sabem si ens estalviarem diners amb la GESPA, ni quant. I per acabar tenim el mateix deute que teníem, però el pagarem més tard. En realitat, uns pressupostos que estan en la corda fluixa, uns pressupostos que depenen d’unes caramboles impossibles per a poder ser reals. Ja els ha avisat l’interventor, però vostés no han fet cas. Compromís també hem volgut aportar cordura i sensatesa enfront d’esta fugida del Partit Popular. Vostés no volen vore la realitat, però la realitat acabarà imposant-se. Moltes gràcies


SEGONA INTERVENCIÓ

Este pressupost està fet pensant en una altra conjuntura econòmica, per això no és realista. L’han quadrat pensant en uns ingressos que no es produiran, i això és molt perillós per a l’estabilitat pressupostària. Vosté no ens ha contestat les grans qüestions que li hem plantejat. Per què està segura que l’operació de les empreses mixtes es realitzarà? També l’any passat havien d’haver entrat estos diners, i s’han vist obligats a retallar subvencions de totes bandes, entre elles les dels grups de teatre i altres més, per a poder salvar els trastos. Per què pensa que es vendran els recursos urbanístics? La fe mou muntanyes, però ací necessitem alguna cosa més que fe, i és que el mercat immobiliari es reactive, i amb 1 milió i mig de pisos nous sense vendre en Espanya, per ara les coses no canviaran. I això vol dir que la majoria de les inversions no es podran realitzar. En la GESPA, ho hem dit, volíem els comptes servei a servei per a saber en què hem estalviat i quant, i en què no, però tampoc ho han fet, i damunt diuen que sí que ho han fet.

Mire, senyora Álvaro, vostés parlaven d’eficiència i eficàcia, però Compromís pensem que haurien de parlar més bé de temeritat perquè han fet un pressupost fictici que com el senyor alcalde va dir en el Consell de Participació “de que parezca a que sea efectivo dependerá del mercado”, o siga, que no depén de vostés sinó del mercat i es basa en recursos externs i no propis. Un pressupost al qual l’interventor obri uns grans interrogants.

Per això els proposem que retiren estos pressupostos. Paterna necessita uns altres pressupostos ajustats al temps de crisi que estem passant, que no depenguen d’ingressos hipotètics i que siguen realistes. Si després hi ha algun ingrés extraordinari i improbable que no s’havia previst? Molt millor, es podrà dedicar a serveis socials o a fer alguna nova inversió. Els demanem que retiren l’actual projecte de pressupostos i des de Compromís els ajudarem a fer uns altres pressupostos realistes i ajustats a la situació de crisi, que podríem aprovar conjuntament en el ple ordinari del mes que ve. És la nostra proposta. Ens oferim a ajudar-los a canviar el rumb. Estem segurs que serà lo millor per a Paterna. Moltes gràcies

... de dona a dona, de mare a mare

Largos días junto a tu pueblo, al lado de quienes continuan padeciendo, desprecio y vejaciones, por parte de un gobierno y sus secuaces.

Existen muchos intereses, que no saben dónde catalogarte, relacionandote con causas políticas, con nombre y apellidos, porque se les queda grande aceptar QUE UNA MUJER ESTE DISPUESTA A LLEGAR HASTA EL FINAL EN DEFENSA DE LOS DERECHOS HUMANOS.

Incluso se atreven a hablar de tu familia, de tus hijos

CASI TODOS OPINAN Y TE JUZGAN.

He tenido el orgullo de compartir contigo unas horas .Te conocia por alguna visita a Valencia, y noticias aisladas pero no había podido sentir tu paz interior, el tacto de tu piel, esa tierna mirada repleta de complicidad. Esa sonrisa y ese esfuerzo recibiendo a todos cuantos hemos pasado por tu lado.A veces por “cortesia”, desde tu inignaciónón

Desde la libertad a la que has dedicado tu vida, tu lucidez y tu ternura, tomarás la decisión que creas y será la acertada.

La primera vez que viaje a los campamentos de refugiados ,otoño de 1.997, una mujer recordaba una frase de un libro que resumia "...diles a las madres de tu pais, en que condiciones estamos criando a nuestros hijos, ninguna madre abandona a otra madre..."

Cuando viaje a El Aaiún, sólo pude intuir lo que allí estába pasando, intenté transmitir lo que ví, y LO QUE NO PUDE VER, lo que vi, que no Hoy desde la opulencia, desde la libertad y ésta gran responsabilidad que me creas, siento indignación y rabia, algo que a ti no te gusta.

Tras muchos días he roto en un llanto casi sofocante, ese que no se entiende...

Cuando me despedí de ti, sin quererme marchar, no quise decirte nada estábas descansando, te acaricie por encima de la manta Volviste la cabeza sonreiste mientras te lanzaba un beso con los dedos.

No tenia sentido ni marcharme ni quedarme... mi vida aqui continua ,
el trabajo y mi compromiso diario.

Hoy quieren hacer caer sobre ti el riesgo en las relaciones diplómaticas HAS PASADO A SER IMPORTANTE, PRETENDEN QUE SEAS EL VERDUGO EN VEZ DEL EJECUTADO.

La gran miseria de una parte del ser humano, esa contra la que tu luchas y a la que has dedicado tu vida.

La lección que nos está dando esta gran mujer, ESTA POR ENCIMA DE TODO Y DE TODOS. CONTRIBUYE A QUE NUESTRO MUNDO SEA UN POCO MEJOR, MÁS DIGNO.

Recibe un tierno saludo, una muestra de solidaridad, ese grano de arena de TU GRAN DESIERTO.

AHORA ENTIENDO QUE VIVIR EN LIBERTAD ES VIVIR EN SOLEDAD.

LOLES RIPOLL, mujer, madre, cooperante…

TREBALL A PATERNA

Disenyador Grafic

     * BASES DEL LLOC DE TREBALL (clica AÇI): fins al 22 de Setembre.

Dinamitzador/a

     * BASES DEL LLOC DE TREBALL (clica AÇI): fins al 24 de Setembre.

Sobre Aminetu Haidar

A).- Por parte de Marruecos:
ØSe vulnera la legislación interna de Marruecos, que prohíbe la denegación de entrada y expulsión de un nacional y garantiza en el artículo 9 de su Constitución el derecho a la libertad de circulación y de establecimiento

ØEl Pacto Internacional de los Derechos Civiles y Políticos, ratificado por Marruecos, en su art. 12.4: “Nadie podrá ser arbitrariamente privado del derecho a entrar en su propio país”, y que conforme al art. 31 de la Constitución del Reino de Maruecos forman parte de su Derecho interno.

B).- Por parte de España:

ØLa compañía aérea que traslada a AMINATTOU HAIDAR desde El Aaiún a Lanzarote incumple el contenido de artículo 66-66.3 de la Ley de Extranjería (L.O. 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social) al realizar el Traslado Forzoso y contra la voluntad de la Sra. Haidar, habida cuenta de que no existe resolución alguna que comunique la expulsión de El Aaiún de la pasajera, que conoce la voluntad expresa de la Sra. Haidar de no viajar a España y que es informado perfectamente de la carencia de documentación de la misma para entrar en territorio español. Además no existe causa de fuerza mayor que obligue al traslado y no es la compañía que llevó a El Aaiún a AMINATTOU HAIDAR el día 13/11/2009.

ØAl efectuar el traslado forzoso de la Sra. Haidar, la compañía de transporte ha podido incurrir en alguno de los tipos penales del Título VI del Código Penal referido a los “Delitos contra la libertad”, vulnerándose además el art. 17 de la Constitución Española que consagra el derecho a la libertad y a la seguridad de todas las personas (El delito contra la libertad admite cualquier medio comisito, como es la fuerza, la intimidación e incluso el engaño (STS 1224/2003, de 19 de septiembre; (STS 2205/2002).)

ØImposición de Entrada en España. Se quebranta por las autoridades españolas el art. 25 de la Ley de Extranjería que dispone que para autorizar la entrada de un extranjero no comunitario a España se exige la concurrencia de voluntad y petición de entrada en el país por parte de la persona extranjera así como el pasaporte, no constituyendo título de viaje ningún otro permiso (el permiso de residencia temporal por razones excepcionales -que posee Aminattou para su atención médica- sólo exime de la necesidad de visado, pero exige el pasaporte, como establecen los art. 5 y 6 del Reglamento de la Ley de Extranjería -R.D. 2393/2004, de 30 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento de la L.O. 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social-). En todo caso el permiso de residencia temporal por razones excepcionales es un derecho que ostenta el titular del mismo y nunca puede convertirse en una orden contra la persona.

ØAl imponerse la entrada a España de la Sra. Haidar por la fuerza y contra su voluntad se conculcan, entre otros, el derecho a la libertad de circulación consagrado en el artículo 19, párrafo segundo, en relación con el artículo 13.1 de la Constitución Española , que “garantiza el derecho de toda persona española o extranjera a entrar y salir libremente de España en los términos establecido por la ley”

ØCon respecto a la Permanencia en España y Prohibición de Salida impuesta por las autoridades Españolas a AMINATTOU HAIDAR, se priva a la misma del derecho de libre circulación, sin razón legal que lo justifique, negándosele la posibilidad de regresar a su casa en El Aaiún. La Sra. Haidar no está incursa en ninguna causa legal de prohibición de salida de España, previstas en el art. 28 de la Ley de Extranjería (L.O. 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social) y en el art. 20 de su Reglamento. Al no estar la Sra. Haidar en posesión de su pasaporte por obrar el mismo en poder de la policía marroquí, para su salida del territorio español es de directa y estricta aplicación el contenido del art. 19.3 del Reglamento de la Ley de Extranjería (Real Decreto 2393/2004, de 30 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento de la L.O. 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social), que dispone literalmente: “ Si la salida se hiciera con documentación defectuosa, sin documentación o con documento de identidad en el que no se pueda estampar el sello de salida, el extranjero cumplimentará, en los servicios policiales de control, el impreso previsto para dejar constancia de la salida”.

ØDel mismo modo España, por medio de sus agentes actuantes vulnera el Pacto Internacional de los Derechos Civiles y Políticos, que en su art 12.2 determina que “Toda persona tendrá derecho a salir libremente de cualquier país, incluso del propio.

ØY así mismo se vulnera por el gobierno de España el art. 2.2 del Protocolo nº 4 del Convenio para la Protección de los Derechos Humanos y de las Libertades Fundamentales del Consejo de Europa que contempla el derecho a la libertad de circulación, al señalar que “toda persona es libre de abandonar un país cualquiera, incluso el suyo”, ratificado por España recientemente (BOE 13.10.2009)

ØPor parte de la administración de justicia española se ha vulnerado el derecho de defensa de DOÑA AMINATTOU HAIDAR, y el consagrado derecho a la tutela judicial efectiva de Jueces y Tribunales (Art. 24 de la Constitución Española), al impedir toda comunicación a ésta y a su representación legal con relación a la denuncia interpuesta el día 15/11/2009 por la Sra. Haidar asistida de letradas ante la Comisaría del aeropuerto de Lanzarote, por las violaciones de sus derechos. En cambio se ha procedido a actuar contra ella por el ejercicio de su derecho a la huelga de hambre y lucha pacífica en reivindicación del respeto a sus derechos y exigencia de restablecimiento de justicia, calificando los mismos como “alteración del orden público”, y vulnerando su derecho a la intimidad haciendo pública a través de los medios de comunicación el Tribunal Superior de Justicia de Canarias la sentencia sin notificársela a la Sra. Haidar.

PROPUESTAS DEL GOBIERNO ESPAÑOL A AMINATTOU HAIDAR

ØQue Aminattou Haidar solicite ante las autoridades consulares marroquíes un nuevo pasaporte marroquí

No resolutoria de la situación en que Marruecos y España han colocado a AMINATTOU HAIDAR por:

a).- Esta opción excede de la soberanía y competencias de España, nadie puede dar lo que no tiene.
b) La Sra. Haidar ya tiene un pasaporte en vigor que caduca en mayo de 2010 y se prorroga por cinco años.
c) El hecho de no tener pasaporte no es obstáculo para la salida de España (art.19.3 RELOEX). Ni le puede impedir entrar en su propio país sin que Marruecos viole el Pacto (art. 12.4 PIDCyP)
d) Los Convenios de Ginebra y el Derecho Humanitario impone al Estado que ejerce la ocupación sobre un Territorio No Autónomo, al que ha accedido de forma contraria a Derecho, la obligación de dotar de protección y documentación a la población autóctona, a no forzar su traslado y a no alterar su población. Por ello la Sra. Haidar, es saharaui y ostenta pasaporte expedido por el Estado ocupante, único que puede hacerlo pues es quien, en violación del Derecho internacional, controla el territorio del Sahara Occidental. Del mismo modo el Derecho internacional prohíbe expresamente que el Estado Ocupante convierta de forma colectiva a los habitantes de un Territorio No Autónomo en nacionales suyos, sin perjuicio que individualmente los habitantes del territorio se acojan a los derechos que le reconozca ese Estado.

Ø“Estatus de Refugiada para Aminattou Haidar” otorgado por España

No resolutoria de la situación en que Marruecos y España han colocado a AMINATTOU HAIDAR por:

a).- La protección que otorga la condición de Refugiada y/o Asilada Política se extendería sobre Aminattou Haidar contra cualquier actuación del Reino de Marruecos hacia ella, y le impide el regreso a El Aaiún, Sáhara Occidental, ocupada de forma contraria a Derecho por Marruecos (Art. 12 y ss de la Ley 5/1984, de 26 de marzo, reguladora del derecho de asilo y de la condición de refugiado)

ØNacionalidad Española para Aminattou Haidar otorgada por España

No resolutoria de la situación en que Marruecos y España han colocado a AMINATTOU HAIDAR por:

a).- La nacionalidad española implica necesariamente la renuncia a la nacionalidad anterior, y por ello que Aminattou Haidar viajaría como española a El Aaiún. De este modo, las autoridades de ocupación marroquíes en ejercicio de una soberanía adquirida por la fuerza sobre el Territorio No Autónomo del Sáhara Occidental y su población, y no reconocida por Naciones Unidas, podrá decidir su rechazo o admisión como con cualquier otra persona extranjera que obstente nacionalidad distinta a la marroquí.
b) España en el ejercicio de su soberanía y en la protección de sus nacionales no podrá garantizar ni la entrada ni la permanencia de Aminattou Haidar en el Sáhara Occidental dada su condición de extranjera en dicho territorio. Por tanto si Marruecos le negase la entrada, sería España quien colaboraría a separar a la Sra. Haidar de sus hijos, su familia, su tierra.
c) El derecho a solicitar y adquirir la nacionalidad española ampara a Aminattou Haidar, dado que su madre ya la posee.

DESDE EL DÍA 14 DE NOVIEMBRE DE 2009, AMINATTOU HAIDAR ÚNICAMENTE RECLAMA A ESPAÑA EL CUMPLIMIENTO DE LA LEGALIDAD INTERNACIONAL Y DEL DERECHO INTERNO ESPAÑOL, EL RESPETO A SUS DERECHOS HUMANOS Y QUE SE LA RETORNE A SU CASA CON SUS HIJOS Y SU FAMILIA EN EL AAIUN, TERRITORIO NO AUTONOMO DEL SAHARA OCCIDENTAL, EN LAS MISMAS CONDICIONES DOCUMENTALES EN LAS QUE SE LA TRASLADÓ FORZOSAMENTE A ESPAÑA, Y AHORA CONTANDO CON SU VOLUNTAD DE REGRESAR.

Jornades de sostenibilitat

Per a això va remarcar la necessitat d’una acció global política per la sostenibilitat. Va comentar que les iniciatives parcials són necessàries, però cal un ampli i potent moviment verd que avance en el camí de la sostenibilitat. Raül Romeva europarlamentari del Grup Verd Europeu, va ressaltar que la cimera de Compenhague havia d’arribar a l’acord vinculant de posar mesures dràstiques per limitar l’escalfament global a 2 graus. I que la factura de revertir el procés d’escalfament global l’hem d’assumir els països desenvolupats, que som els qui l’hem provocat, amb el lideratge europeu. D’altra banda, va insistir en la necessitat de canviar les polítiques de transport, en les quals cal incloure el transport aeri perquè reduïsca també emissions, no més autopistes, construcció eficient d’edificis (responsables del 40% de les emissions). Va ressaltar que en aquest tema la Unió Europea ha perdut una oportunitat important de reduir emissions perquè ha aprovat una directiva que obligarà a la construcció eficient dels nous edificis a partir de 2018, però no a les reformes dels edificis actuals. Per la seua banda, Vicent Torres, consultor ambiental i professor de la UPV, va ressaltar que qualsevol canvi micro ens situarà en millors condicions per a aguantar millor la situació de deteriorament ambiental que es preveu que vaja produint-se, ja que ni les polítiques dels països ni les actituds personals sembla que vagen a canviar tant com la situació ambiental necessita. Va fer una anàlisi de la llei d’economia sostenible del govern central en la qual es continua preveient la construcció de nombroses infraestructures per al transport privat. Va ressaltar la gran incoherència de les polítiques del govern central. D’altra banda, també va apuntar que la construcció d’infraestructures per al transport privat és una manera de transferir recursos públics a mans privades. Frederic Ximeno, membre d’Iniciativa per Catalunya Verds i director general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, va fer una panoràmica de la situació ambiental catalana, en la qual va destacar el gran augment de la urbanització difusa de baixa densitat que ha suposat un increment de la mobilitat privada i per tant un gran augment de les emissions, i una gran ocupació de sòl. Va informar que la Generalitat catalana ha fet un pla de mitigació d’emissions. El director general de Mobilitat del Govern de les Illes Balears va destacar que quan l’esquerra va guanyar les eleccions autonòmiques, l’ús del transport públic s’havia reduït al 8%. Va atribuir la victòria de l’esquerra en una societat tan tradicional com la de les Illes al fet que la població s’havia anat sensibilitzant a les conseqüències negatives del desenvolupisme, que havia generat un rebuig i un desig de canvi. Va explicar que el govern balear s’havia proposat canviar els modes de transport per donar més pes al transport públic. Algunes mesures que havien posat en marxa van ser la integració tarifària i la reducció de tarifes. Va posar l’exemple d’alguns trajectes de Palma a pobles de la seua àrea metropolitana que havien passat de costar 10 euros (a/t) a 2.40 euros. A més, va apuntar que estan electrificant la xarxa per augmentar la velocitat dels convois i també l’estan ampliant utilitzant antics corredors ferroviaris i busos llançadora, entre altres. Pel que fa a la bici, han organitzat serveis de préstecs de bicis als usuaris del transport públic. Per últim, Ricardo Almenar, prestigiós consultor ambiental, va destacar com des dels anys 1985 fins al 2005 havia augmentat l’esperança de vida al País Valencià 5 anys, i la riquesa havia pujat un 50%, però que per a aconseguir això havia pujat un 150% el consum d’energia, un 100% la generació de residus, un 250% la compra de ciment, etc., la qual cosa vol dir que eixos avanços es van realitzar amb un ús de recursos i energia molt ineficient i, per tan, completament insostenible. D’altra banda, Almenar va plantejar que semblava que les societats humanes només reaccionen davant de crisis profundes. En la situació actual, fa temps que hauríem d’haver pres mesures, però la tendència humana és bastant acomodatícia i cal que hi haja problemes molt més evidents perquè les societats es decidisquen a actuar. Sobre què hauríem de fer en l’etapa actual, va apuntar que hauríem de dissenyar una economia post-expansió en la qual ens plantegem que si volem un món més igualitari, això ha de fer-se en un món limitat: “un altre món és possible, però en una mateixa terra”. Per a Almenar, el canvi més necessari és el canvi de mentalitat. També va donar algunes dades de les quals hem extret les més destacables, com que entre 1975 i 2005 s’ha construït tant al País Valencià com en tota la història, des de la mateixa prehistòria, o que l’increment de l’AVE costa el mateix que totes les intraestructures ambientals pagades per l’estat.

Després de les intervencions va produir-se un debat molt interessant, i abans de cloure els intervinents van destacar la importància de realitzar jornades com aquesta més sovint perquè són un element de reflexió i de connexió necessària per a l’esquerra ecosocialista en els territoris de l’arc mediterrani de parla catalana.